Final del Torneig Clausura (16-05-2011)

Com en tot país d’aquest mon existeix la cultura del futbol i el Salvador no pot ser menys que cap altre, encara que la gran diferencia neix en el sentiment que hi posen els seus aficionats, llatinoamericà i centreamericà d’aquesta component n’aporten grans dosis. Així que aprofitant que es jugava la final del torneig clausura de la lliga Salvadorenya en l’estadi Monumental de Cuscatlan,  entre l’Alianza F.C, l’equip que representa a San Salvador i el C.D FAS, que representa a la ciutat de Santa Ana, era una bona ocasió per poder viure en primera persona aquesta experiència.

La jornada futbolística comença el diumenge a les 8 del mati, on obren les taquilles per a poder comprar les entrades ja que no existeix la venta anticipada, la distribució de les entrades en preus va segons el temps d’exposició al sol ja que el partit es juga a les 3 del migdia. Fins aquí tot es molt bonic ja que transcorren les primeres hores del mati d’allò més normal i entretingut per l'ambient que genera un esdeveniment d'aquesta embergadura, gent fent cua per compra les entrades, venedors fen rebenta d’entrades, paradetes de menjar i roba dels equips que disputen la final i paradetes publicitàries. Però a mesura que va transcorrent el mati, l’alcohol i l’arribada de més aficionats comença  a generar l’efervescència dels sentiments i el primera fet que et crida l’atenció es que tothom i és tothom va clarament identificat en algun dels dos equips i la segona és que les aficions estan clarament separades, ja que a mesura que els sentiments van aflorant els nivells d’agressivitat també ho fan. 

Dos hores abans s'entra al camp i com que l’experiència tenia que ser completa vam anar a la zona del “Vietnam”, amb aquest nom ja ús podeu imaginar el que comporta estar allà. En aquesta zona si troben els aficionats que han pagat l’entrada més barata ja que hi toca el sol durant tot  el partit (vam tenir sort de que estava ennubolat) i els que tenen més ganes d’animar tot i que tampoc hi ha molta diferencia amb la resta de la gent del camp. Un cop dins ja no quedava altra opció que animar sense parar encara que faltes una hora per començar, ja que com el nom indica és una zona on estàs tota l’estona de peu i no et  pots moure del teu lloc ja que no hi cap n'hi una agulla, encara que a ritme de bombo que no para de sonar la massa decideix els teus moviments, fet que amb  el  contacte i més la calor provoca una gran suada que és refrescada per les ruixades d’aigua, de cervesa i d’algunes substancies calentes de color groc que no mencionaré. Amb tots aquets ingredients queda clar que no hi ha altra opció que animar com un boig “Dale Dale Dale oooo! Dale Dale Dale hoy!!” i “Como no te voy a querer!! Como no te voy a querer!! Si te llevo dentro de mi corazón!!!”  entre altres càntics sense pauses ni en el descans, fins a transcorre els 90 minuts de joc.

 

En definitiva una experiència inoblidable, on no va faltar cap dels ingredients dels topics futbolístics i sense entra en els detalls d’alguna que altra corredissa per cargues policials i confrontacions entre aficions, però així és el futbol. Com a fet anecdòtic el resultat va ser de 2-1 a favor de l'equip de la capital l’Alianza F.C, però ja remarco que és el menys important ja que és un futbol molt llenyater i amb molt poc espectacle amb múltiples interrupcions en el joc.

PD. Hi ha fotografies fetes per mi i altres extretes dels mitjans de comunicació i d'altres llocs, com podreu entendre per motius de seguretat no vaig poder treure en cap moment la càmera dins del camp, així és el Vietnam.