Després d’un cap de setmana d’allò més futbolero, tocava canviar de xip i profunditzar en la historia de el Salvador. Per si algú ho desconeix aquest petit país va sofrir una Guerra Civil, en el que s’enfrontaven, l'exercit governamental, la Força Armada de El Salvador (FAES), en contra de les forces insurgents del “Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional” (FMLN). Aquest conflicte armat mai va estar declarat de forma oficial, però es considera que va tenir un duració de 12 anys (1980 – 1992). El numero de víctimes d’aquesta confrontació armada ha estat calculada en 75.000 morts i desapareguts. El final de la guerra va concloure després d’un llarg procés de diàleg entre les dos parts, amb la culminació el 16 de gener del 1992 amb els acords de pau.
Amb aquest preludi, vam anar al departament de Morazán on va ser una de les zones més disputades del territori nacional. Intentant ordenar una mica els esdeveniments històrics. L’inici de la guerra va ser l’assassinat de Monsenyor Romero (24 març de 1980) que era un sacerdot catòlic on les seves homilies denunciaven el maltractament que estava rebent el poble salvadoreny, aquest fet va fer que les forces insurgents comencessin a organitzar-se i actuar.
En la regió de Morazán per les seves condicions geogràfiques, de relleu i vegetació es començava a forjar el nucli de la guerrilla. D’aquí neix una de les histories més maques del moviment revolucionari centreamericà, que és la creació de Radio Venceremos, on va iniciar la seva transmissió el 10 de gener 1981. La radio es va crear amb la intenció de ser un referent d’informació per al poble salvadoreny i la comunitat internacional, sobre el desenvolupament de la guerra civil en el país.
Les transmissions diàries de la emissora s’obrien i tancaven amb la cançó “Venceremos” del grup chile Inti Illimani; a més tenien el seu propi grup de musica anomenats Trogoces de Morazan; en cada transmissió, la radio instava a la població a unir-se a la lluita del FMLN, a més s’informava al país sobre els atacs realitzats per les forces del FMLN en contra de les forces e instal·lacions governamentals, així com, de les baixes de ambos bandos. La emissora va aconseguir una gran audiència i el seu centre de transmissió es convertir en un blanc constant d’atacs per part de les Forces Armades de El Salvador que consideraven estratègic la seva destrucció. En 1984, el coronel Domingo Monterrosa, un conegut coronel del exercit salvadoreny, va morir desprès d’un operatiu, destinat a destruir la Radio, on el van sorprendre amb una trampa. Aquesta operació per al FMLN va ser denominada cavall de Troya i va ser molt celebrada per aquets.
Aquestes histories i moltes més estan redactades en un magnífic llibre anomenat “Las mil y una historias de Radio Venceremos” escrit pel periodista espanyol Jose Ingnació Lopez Vigil.
Però en una guerra sempre hi ha histories tristes, que mai es tenen que oblidar. Aquesta que vam tenir la oportunitat de poder conèixer en el lloc dels fets, va transcorre durant els dies 10, 11 i 12 de desembre de 1981, en el petit poble del Mozote. Els fets que allà es van produir, son esgarrifants, ja que és el major acte de violència contra la població civil comes per agents governamentals durant la guerra civil. Aquets fets anomenats actualment com la Massacre del Mozote, realitzats pel batallo Atlacatle durant un operatiu de contrainsurgencia, on aproximadament van assassinar a 700 camperols de la zona, dels quals casi 300 eren nens i nenes. On una única persona es va poder escapar d’aquesta massacre, la senyora Rufina Amaya. Aquesta petita salvació dins d’aquesta terrible massacre, amb els seu testimoni en els judicis pels crims de guerra pertinents desprès del 1992 i la seva gran tasca en la divulgació necessària per uns fets com aquets.
Tot i que com sempre la justícia deixa impunement als culpables i es queda amb deute amb la humanitat.
Tot i que com sempre la justícia deixa impunement als culpables i es queda amb deute amb la humanitat.
“El Mozote Nunca Más”
“Quan reflexionem sobre el segle XXI, no ens semblarà el més greu les arrogàncies del poder, sinó del escandalós silenci de les bones persones”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada