En la ultima etapa del nostre viatge't vam saltar cap a Nicaragua, però per una frontera d'allò més peculiar ja que per primera vegada creuava una frontera navegant per un riu. Per poder passar aquesta frontera, primer havies d'anar a los Chiles, ultima població de Costa Rica allà vam sella el passaport, hi vam agafar una llanxa que feia un únic viatge al dia, durant dues hores vam navegar pel riu Frio, passant per un control militar nicaragüense ja que per si algú no sap els costarricenses no tenen exercit.
Després d'aquest agradable recorregut vam entrar al gran llac de Cocibolca, arribant al poble de San Carlos, hi sense perdre ni un segon vam agafar una altra llanxa que ens portaria fins al poble del Castilló situat 48 km aigües avall, el recorregut pel riu San Juan va ser d'allò més placit, tot hi que sempre algun ràpid ens despertava, perquè tants quilometres navegant per rius i canals començaven a pesar... però abans que existissin els camins i les carreteres aquestes eren les autopistes de circulació del passat.
Un cop vam arribar a la població del Castilló, el llegat històric del poble ens va sorprendre. El nom de la població, sorgeix d'una construcció feta pels espanyols entre 1673 i 1675, ja que com ja vaig explicar en una entrada anterior el llac de Cocibolca i el riu San Juan era la ruta per on sortia l'or de Llatinoamèrica cap a Europa, per tant aquesta construcció va ser construïda per garantir la circulació i evitar les incursions dels pirates que pujaven pel riu per accedir al llac i poder atacar a la ciutat de Granada.
Al llarg del segle XVIII la fortalesa va sofrir varis setges dels corsaris anglesos. En el 1780 un atac dirigit pel Lord George Germain amb la intenció d'aconseguir l'emplaçament per assegurar el control britànic del llac, en les seves tropes hi havia el jove capità Horacio Nelson, anys desprès reconegut pirata per les seves aventures en el carib. Un altre gran pirata que va passar per aquell riu i va arribar a saquejar la ciutat va ser Henry Morgan un dels gran en el món del pillatge, i així podria seguir explicant aventures en un lloc màgic per la historia.
Una de les altres grans belleses de la zona es la Reserva Natural Indio Maíz i clar com no podia ser d'una altra manera cap allà vam anar. La reserva té una extensió de 3.180 Km² i tot hi que des que estic a Centreamèrica he vist alguna que altra reserva aquesta em va deixar impressionat ja que la podria definir com a selva autòctona amb tota regla. Ens vam posar les botes d'aigua hi vam caminar durant uns 10 km per dins aquesta immensitat biològica observant tot tipus de monos (congo, cara blanca i aranya), tucans, colibrís, granotes i una gran varietat d'arbres i plantes... en definitiva una experiència increïble... això si el greu d'humitat era increïblement alt. (Com s'ho feien aquells espanyols de l'època amb les cuirasses per moures per aquí?)
Amb aquest regust de boca vam finalitzar el petit viatge't, tot i que ens quedava encara un llarg recorregut de barca i autobusos per arribar a Zanzibar (San Salvador).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada