Aquest cap de setmana vam anar al parc nacional de Montecristo, junt amb El Impossible, els dos únics llocs protegit eficaçment en el Salvador. S’ha de sol·licitar permís al ministeri de medi ambient per poder-hi accedir, encara que es curiós com l’àrea recreativa s’omple de “domingueros” els diumenges, valgui la redundància, i casualment no s’endinsen en els atractius camins que posseeix aquest parc.
Amb accés únic des de la zona salvatrucha, al pic del Trifinio (2400 metres sobre el nivell del mar) que es la frontera entre Guatemala, Hondures i El Salvador. La pujada fins la cima es bastant senzilla, amb un agradable passeig rodejat d’una gran varietat d’espècies vegetals. Un bosc humit tropical ple de biodiversitat, on, secretament, s’amaguen les ultimes especies animals importants d’aquest país. Ens expliquen que a vegades es veuen quetzals, s’escolten els rugits del puma i habita el peculiar micoleón.
 |
Petits imprevistos que succeeixen quan vols passar amb cotxe per llocs que no toquen, però que fàcilment es poden solucionar amb una mica d'enginy. |
Hi ha altres rutes menys importants, amb accessos a miradors i ponts penjants. Grans boscos de immensos xiprers que es mouen amb el vent i que generen sorolls com si respiressin. Un lloc màgic i peculiar, perdut en el cor de centreamericà que sembla que cridi i supliqui que el deixin viure. A ritme de tales i cremes agrícoles, la seva existència es veu cada vegada més amenaçada.
En el lloc d’oci y recreació on s’estacionen els vehicles es pot acampar o alquilar cabanes (sense electricitat però amb cuina), hi ha espais habilitats per fer barbacoes, això si esta prohibit l’accés de begudes alcohòliques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada