Tot i tindreu dins la zona d’estudi, encara no havia anat al parc nacional el Impossible a gaudir de la naturalesa en plenitud, “un dels últims reductes” de El Salvador. Aquest, que va ser una ruta del comerç cafeter i del qual el nom ve per la dificultat dels seus camins estrets que havien de passar per transportar les seves mercaderies. Actualment només queden en el parc un parell de pumes, que poc futur els i queda extingint-se un bonic animal en aquest país tan desforestat pel mal us de tots aquells empresaris que sempre veuen la pela davant de tot. Es tracta d’un bosc tropical amb bon estat i ben protegit, que lamentablement ha quedat molt reduït i la seva area es minúscula, es casi una col·lecció d’espècies endèmiques que desapareixeran; una pena, meravillosament maca, però una pena. Quan un es posa a pensar en el territori que devia ocupar aquest tipus de boscos en el país i l’únic que veus són monocultius de canya de sucre, et cau l’anima a terra.
L’estància va ser en unes cabanyes molt acollidores, vam realitzar una excursió durant tot el dia; on vam escoltar una infinitat d'aus, ens vam banyar en un riu fresc, vam suar lo que no estava escrit i tot gaudint del paisatge, i pràcticament tot el camí sense creuar-nos amb ningú. Perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada