Desprès de gaudir de la historia de la cultura Maya, tocava tornar als temps actuals. I de bon de mati vam anar cap a Oventic, una comunitat autònoma zapatista on vam tenir la oportunitat de conèixer una mica més el moviment del EZLN. Una senyora amb passamuntanyes i dos homes amb el mocador (indumentària característica del moviment), ens van rebre tot passant una sèrie de preguntes per a poder accedir-hi. Una vegada a dins ens han explicat una mica per sobre el moviment, i ens han explicat una mica el funcionament però sempre des d’una forma discreta i molt amable.
La comunitat es completament autònoma, ja que te un sistema d’educació i de salut pròpia, “m’entres anava caminant per allà no podia para de pensar frases celebres del subcomandante el insurgent Marcos.” en definitiva una forma enriquidora de conèixer el process i com han evolucionat els seus medis de vida i de gestió comunitària participativa. Totes les cases estan completament decorades amb dibuixos pro revolucionaris i en la comunitat aprofitant el “rebufo” tenen muntades 3 cooperatives de teixidores i d’artesanies moltes d’elles firmades amb les sigles de EZLN, com a font d’autogestió. Finalment com a reflexió, un fet interessant es que no ens van cobrar la entrada ni ens van demanar la voluntat, una actitud molt digna la veritat, considerant que en un mon globalitzat el capital sempre és present. Per tant com deia Emiliano Zapata Tierra y Libertad!!!
 |
| “Les enseñamos [a los niños] que hay tantas palabras como colores, y que hay tantos pensamientos porque de por sí el mundo es para que en él nazcan palabras. Que hay pensamientos diferentes y que debemos respetarlos... Y les enseñamos a hablar con la verdad, es decir, con el corazón.” |
Seguint amb el recorregut també volíem veure les altres comunitats indígenes de la zona ja que a Chiapas a part de l’espanyol també si parlen les llengües: tzeltal, tzotzil, tojolabal, chol, lacandón, chuj i zoque. Tot hi així el tstel s’ha convertit una mica amb la llengua vehicular de les diferents ètnies que hi han en la regió. En el primer poble que vam estar era Larrainza, on vam poder gaudir de com la comunitat celebrava les vis peres de Sant Joan, amb els seus vestits típics i amb les mises no tant típiques, una sorprenent mescla de la cultura indigena i catòlica...
Seguidament vam anar a San Juan Txamula, que com us podeu imaginar allà la festa era molt més gran ja que era el patró del poble, a més vam poder veure per dins la església del poble que és d’allò més estranya, atípica podríem dir, suposo que la explicació ve d'aquesta mescla estranya de cultures.
Finalment vam acabar la nit celebra’n la revetlla de Sant Joan d’allò més diferent ja que no estic acostumat a poder elegir entre els plats del sopar unes tortillas, tacos, burritos i huareches (aquesta va ser la meva elecció de la nit) i no poder elegir un trosset de coca de Sant Joan, però tot no es pot tenir, amenitzant la nit algun coet que se sentia de fons i gaudint la nit mexicana com no pots ser d’una altra manera amb uns traguets de margarites i uns de mezcals.
“Para un mundo, donde quepan muchos mundos”
Pels curiosos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada