Seguint en la ruta vam abandonar la illa i vam viatjar fins al poblet de Masaya, on vam gaudir de la tranquil·litat de l’ambient que t’ofereix la setmana santa a Nicaragua, on casi tots els comerços estan tancats i la majoria del turisme nacional va a la platja.
El dia següent, com no pot ser d’una altra forma, vam anar a visitar el volcà de Masaya; en aquesta ocasió la ascensió no es gents difícil ja que pots arribar amb cotxe fins a dalt , en el nostre cas sort en vam tenir de l’autoestop. Un cop a dalt vam poder veure el complex volcànic, del qual esta compost per un niu de calderes i cràters, fàcilment es poden veure el crater de Santiago, Masaya i San Pedro.
Us explicaré una historieta, en segle XVI els conquistadors espanyols es pensaven que era la “boca de l’ínfer”, els indígenes consultaven a una bruixa de dintre del volcà, fet que feia pensa als espanyols que era el diable; un capella va col·locar la creu de Bobadilla al cantor del cràter per exorcitzar el dimoni. Uns anys després un altre capella, va tindre la brillant idea de que el volcà ja estava exorcitzat i que la lava era or fos... “suposo que l’avarícia no es pecat”.
Finalment vam visitar la llacuna de Masaya on vam poder gaudir de la posta de sol tot veient el complex volcànic del Masaya.
En el dia següent vam visitar els pobles blancs, entre ells Catarina, des de la qual vam poder veure amb tota la seva plenitud la llacuna d’Apoyo, San Juan de Oriente, lloc per excel·lència com la cuna de la artesania i finalment el poble natal de Sandino, Niquinohomo, on esta la casa d’aquest, que ara es una biblioteca. En realitat, son pobles ben normals típics de centreamericà, sense diferencies especial en la resta de pobles que hi ha per la regió, però són bons exponents per poder conèixer les diferents realitats en que viuen.
Final.
