De tornanada de terres mexicanes, vam fer una parada en una de les zones més espectaculars de Guatemala que no són poques en aquest país. Aquesta és el llac de Atitlán un accident hidrogràfic d’uns 18 km de longitud, on els marges d’aquest llac s’aixequen diferents volcans, com són el d’Atitlán (3537 msnm), Tolimán (3158 msnm) i el volca San Pedro (3020 msnm). Respecte a l’origen del llac, hi ha varies opinions. Una d’elles es que el llac és una antiga caldera volcànica i l’altra és que l’alçament dels volcans van interrompre el curs dels tres rius que venien del nord, de tal forma que al reunir-se aquestes aigües van formar el llac. El llac no te un lloc on desaigüen aquestes aigües visible. A més es diu que on esta el llac antigament hi havia una població important de la cultura Maya.
La nostra ruta va començar del poble de Panajachel, un poble lleig com ell sol però no es culpa del poble ni de la gent que hi viu sinó del turisme agressiu que no respecte res de res. Des de Pana, vam agafar una barca que de forma ràpida, ja que no disposàvem de molt temps, en va portar a 3 poblets que es trobem situats en el marge del llac. El primer va ser San Marcos, un poblet d’allò més tranquil petitet i agradable on tranquil·lament et deixaries perdre una temporada per gaudir de la natura i de les vistes al llac. La següent població va ser San Pedro una població una mica més gran que l’anterior però amb poc encant pel meu gust. Com a últim va anar a Santiago de Atitlán, el més gran dels quatre vistos i molt autèntic, ja que els seus habitants parlen Tz'utujil (Una de les moltes llengües que es parlen en la zona del Quiche) i llueixen els seus vestits típics tant homes com dones. Una de les coses més curioses és un sant que veneren amb devoció Maximón també anomenat San Simón. L’origen de la seva veneració no esta molt clara, ja que es una mescla de la cultura Maya mesclada amb influencia del catolicisme, la llegenda explica que un dia, mentre els homes del poble estaven fora treballant en el camp o pescant, Maximón se’n va anar al llit amb totes les dones del poble. Quant van tornar, és van posa furiosos dels fets i li van tallar els braços i les cames, sense morir-se fet que el va convertir en un deu. Més tard, amb l’arribada dels espanyols el van reemplaça com a Judes en els rituals cristians de Setmana Santa.
En el lloc on el veneren es representat per un ninot que cada any van canviant de casa, ja que es traslladat en processió durant la setmana santa. Durant tot el any, en la casa que esta residint es converteix en un santuari on els fidels van a donar ofrenes en el santuari, que curiosament i això es el més interessant de tota la historia, les ofrenes són diners, licors i tabac per guanyar-se els seus favors en una bona salut, bona collita i una bona relació amb la parella. El ninot sempre te una cigarreta en la seva boca.
En resum la posada en escena d’això que estic descrivint no te paraules... sino mireu el video.
Finalment vam finalitzar el viatget a Antigua Guatemala, una ciutat colònia com San Cristobal de las Casas, Leon i Granada, plena de temples religiosos la majoria afectats o destrossats pels múltiples terratrèmols que ha sofert aquesta població en la seva historia i que han fet que la ubicació de la capital sigui una altra. La veritat és que el lloc es impressionat, es un lloc encantador, ja que esta rodejada dels volcans: el Pacaya, el Fuego i el Agua, a més del plaer de caminar pels seus carrers i gaudir dels colors de les cases i els empedrats dels seus carrers, la llàstima es que el turisme la convertit en una ciutat fresa que diuen aquí (pija) i la activitat nocturna és rollo Lloret...
En resum en cara em falta molt per veure de la gran Quauhtlemallan, en náhuatl “lloc de molts arbres”
Ritual Maximón:
