A vegades les casualitats promou a fer coses, que un no es pensa. Dic això perquè a traves de varies d’elles, he tingut la oportunitat d’estar 5 dies per Nicaragua i a més la oportunitat de poder veure una cara coneguda, fet que sempre s’agreix quan estàs a tants quilometres d’una cara coneguda.
Començant des del principi en aquesta ocasió vaig marxar des San Salvador amb cotxe, tot i les comoditats que te respecte anar amb autobús, pel que fa horaris i parades tècniques, a mesura que vas passant fronteres (entrada i sortida d’Hondures i l’entrada a Nicaragua) i et van aturant a casi tots els retens policials, set van passant les ganes d’aquesta comoditat, ja que aquestes parades no son fortuïtes, perquè com diuen aquí et volen fer “una mordida”, la expressió es prou clara, la policia vol diners ja que els seus sous són ben precaris.
Apart d’aquest fet, anar amb cotxe és una forma diferent de moure’t per centreamericà, un cop ja estàvem a Nicaragua després de 8 hores de cotxe vam para a Somoto. On vam poder gaudir d’un gran canyó, en el que esta constitut per la formació geològica més antiga de centreamericà, a més també vam poder probar les famoses rosquilles de Somoto, un producte típic de la zona.
La següent parada obligada que vam fer, va ser a la ciutat colonial de Leon, un punt turístic per excel·lència si visites Nicaragua, la veritat és que la ciutat és molt bonica amb tots aquells detalls que mostren la colonització espanyola, una altra ciutat amb trets similars i d’obligada visita es Granada, tot i que aquesta la deixarem per una altra ocasió.
Finalment vam estar a Estelí, aquesta visita no va ser per turisme, sinó que per poder veure una cara coneguda i observar la feina que realitza altra gent en una escola nicaragüense.
En resum vaig poder visitar racons de la part oest de Nicaragua i esperant quan es el moment de poder visitar altres racons. Però ja asseguro que no serà molt tard ja que és un país de grans raconets amagats.
