Seguint la ruta que teníem planejada, vam pujar per la costa caribenya de Costa Rica en direcció cap Nicaragua. Des de l’embarcador de Mohín en les proximitats de Puerto Limón vam agafar una llanxa que ens duia al Parc Nacional de Tortugueros. El recorregut fins arribar a al nostre destí va ser d’allò més entretingut ja que vam recorre uns 65 quilometres per diferents canals alguns estrets i d’altres ben amples, passant per dos desembocadures al mar, durant aquest magnífic recorregut a més d’estar rodejats per una vegetació selvàtica a banda i banda vam poder veure gran varietat d’aus, cocodrils, ossos peresosos i algun que altre mono...
Un cop al Parc Nacional de Tortugueros, com molt bé indica el nom, teníem la obligació de veure un dels esdeveniments naturals més bonics de la natura, les platges de Tortugueros, banyades pel Carib, durant l’època de juliol a octubre les tortugues Verdes, Baula i la Carey posen els seus ous en el llarg d’aquesta platja protegida, per si algú no sap els ous de tortuga són un producte ben cotitzat en el mercat (serà perquè diuen que són afrodisíacs¿? no entrarem en un debat sobre l’estupidesa o les necessitats humanes...).
Un cop arribada la nit amb un alot amb llum vermella i roba fosca vam sortir a caminar per platja a veure com s’ho feien aquest magnífics rèptils per reproduir-se. La sorpresa al veureu com s’ho feien va ser un mescla d’alegria i tristor, ja que, com pot ser que uns rèptils tant ràpids dins al mar, vagin tant lents fora?.
 |
| Serà que en els temps que vivim aquesta especia no esta adaptada a una massificació de l’especia humana en les platges? |
Continuant en el nostre viatget, vam tenir que fer un petit canvi de rumb ja que per la zona on volíem continua, la desembocadura del riu San Juan a Nicaragua, hi ha establert un conflicte entre els dos païssos per un petit tros de terra (una illeta pantanoses que no serveixen per res, hi haurà interessos ocults... no hi ara!), fet que fa que no hi hagi cap punt per on creuar la frontera de forma legal, així que vam modificar la ruta i vam viatjar fins al cor de Costa Rica. Fins arribar a La Reserva Biològica de Monteverde, és el típic bosc ennuvolat i humit ja que la seva orografia (1.440 msnm) li permet estar casi sempre rodejat de boirines. Aquesta humitat és capturada en les rames més altes dels arbres afavorint una gran vegetació de sota bosc. Ajudant a mantenir un ecosistema complex, on hi tenen cabuda un bon grapat d’espècies de mamífers, aus, insectes i plantes. En resum una passejada per aquest ecosistema és tot una mostra de la estimulació dels sentits de la vista, l’oïda i l’olfacte...
... com tot en aquesta vida, tot pot ser millor en aquest cas l’únic inconvenient és que en la població més propera a la Reserva Biològica, Santa Helena és un poblet megaturístic... fet que fa que perdi una mica l’encant que té aquesta regió muntanyosa. Però per gustos colors...
Pròxima parada...
