Tempesta Tropical Twelve-E (12-10-2011)

Quant et possés a estudiar, una zona per descobrir els riscos de inundació que pot tenir, mai t'imagines seriosament com deu ser, tot i que científicament fas aproximacions i modelacions de la realitat, per ha poder precisar al màxim un cas hipotètic mai l'imagines realment.

En aquesta ocasió no explicaré cap cosa agradable de veure n'hi de viure, encara que sigui com a espectador, ja que veus en pell viva com hi ha gent que passa de tenir poc a no tenir res, de tenir una collita de dos sacs de blat de moro a no tenir res, de tenir cinc vaques a tenir-n'he tres i així podria seguir línies i línies sobre el que tenen i amb el que es queden.

Intentant fer una mica de cronologia dels fets, com ja he dit en altres entrades, el meu estudi que casi estava finalitzant consistia en una caracterització de la zona baixa de Ahuachapán per identificar clarament aquelles zones susceptibles a ser inundades i les seves afectacions en un fenomen de pluges importants.
Doncs sense anar més lluny durant els dies deu, onze i dotze d'octubre, va ploure quantitats increïbles d'aigua degut a una Tempesta Tropical anomenada Twelve-E, arribant a registrar valors pluviomètrics de 300 mm en 24 hores i arribant acumulats de pluja de 500 mm en tres dies que serien equivalent els que cauen en la meva comarca en un any. Producte d'aquest forts aiguats el riu Paz i d'altres de la zona, no van poder canalitzar aquesta quantitat d'aigua desborda'n violentament i inundant una gran extensió d'aquest territori, produint danys en les comunitats més properes, i fins i tot, en alguns casos deixant-les incomunicades, sense parlar dels danys als seus cultius.
Un cop més rebent els que menys tenen...

Dintres de la feina ens tocava aportar el nostre granet d'arena que no es el paper de l'emergència... sinó d'informar tècnicament com estan les coses i com evolucionaran. Així que amb el company de feina vam realitzar un recorregut de camp per poder veure les afectacions a la zona i comparar físicament si les aproximacions que estic fent en el meu estudi estaven ben fetes... tot i que desprès d'estar  en terreny no es que sigui el més important per la gent que viu allà, si més no ara.

Sense voler escriure més ja que tot i que sembla mentida despres d'una setmana les pluges encara no han parat (acumulats de més 1000mm) i ara el risc d'esllavissades es el nostre focus d'atenció així que estem de feina fins a dalt...(per mala sort diria) us brindaré amb unes magnífiques fotos que han fet el meu company de feina Marcos Cerra i el meu company de casa Pol Lorca  i alguna de meva ja que mostren molt millor el que jo mateix estic escrivint...












Treball de camp per Ahuachapán

Arribant al onze mes en el Pulgarcito, en que ja em trobo a la recta final  del projecte, tinc que redactar un bon grapat d'informes i publicar l'estudi que estic realitzant a la zona de Ahuachapán Sur.

Són aquest moments de redacció en que tens que bolca tot el treball d'un any en uns documents i uns mapes que reflecteixin i transmetin totes aquelles dades adquirides en el camp i per la gent local, com que amb tots aquests mesos les experiència viscudes i les anècdotes ja comencen a ser un bon grapat, en els moments de "flojera" (com diria el company de casa)  a escriure, recordes totes aquelles coses que tan passat en aquells raconets de Ahuachapán. Els primers que em venen al cap sempre són aquells més divertits i més entranyables, per tan casi tots van vinculats amb les sortides de camp que realitzava per la zona.

Com que tampoc em vull enrotllar molt més, millor que guarda la inspiració literària per l'informe, posaré un recull dels millors moments de camp perquè quedin en la memòria del blog... per tant sense més preàmbuls aquí estan...




















"Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos."

Eduardo Galeano