Hondures: Les Ruïnes de Copan (02-03-2012)

Viatge llampec de cap de setmana...

En aquesta ocasió ús mostraré una de les ruïnes amb més esteles ben conservades de centreamericà. La idea va sortir tot un divendres a la nit on estàvem parlant de quin era el millor pla pel cap de setmana, després de no pensar-s’ho gaire va sortir una idea brillant, aquesta era la d’anar a visitar les ruïnes de Copan.

I dit hi fet el dissabte al mati vam sortir de San Salvador,. amb tota la calma i gaudint del viatge, on vam creua les fronteres El Salvador - Guatemala i després Guatemala – Hondures, recorrent un total de 5 o 6 hores ens fins arribar a un petit poblet anomenat Copan ruïnes. Lloc on vam fer nit i vam poder gaudir dels seus petits detalls com són: la seva placeta, la seva església i de molta molta tranquil·litat. Després d’una passejada de coneixença i sopar unes magnifiques baleades (plat típic hondureny) tot fent la digestió caminant pel poble de nit esperant a veure si havia valgut la pena el viatge.

El diumenge de bon de mati vam anar cap a la verdadera atracció que estàvem buscant que son les ruïnes Mayes que es troben a 10 minuts caminant des del poble. 

 

Un cop allà vam poder estar tot el mati caminant pel recinte fascinats per les ruïnes, tot i que no són enormes temples comparables com els de Palenque, si que tenen quelcom incomparable i són la multitud d’esteles ben conservades, uns relleus preciosos a tot detall. La veritat es que es un bon lloc arqueòlogic amb molts anys de historia registrats, contemplant sempre gravats amb diferents estats i vestimentes de l’últim governat 18 Conejo, que el lloc mantingui una gran conservació no es casualitat ja que va ser abandonat abans de que arribessin els espanyols, fet que va ajudar a la millor conservació dels gravats.

En definitiva una visita llampec que va valdre molt la pena i a més amb bona companyia així que millor que millor

Pd. Sento la brevetat de l’explicació però s’ha acumula la feina i en aquest cas confiaré amb que una imatge val més que mil paraules.

El Pital i les Artesanies de la Palma (18-02-2012)

En aquesta ocasió vam visitar el Pital que està situat a 93 km al nord de la ciutat de San Salvador, a 7 km de la vila de Sant Ignasio, en el departament de Chalatenango. Aquest magnífic llocs vam poder gaudir d’un clima, vegetació i vistes sense necessitat de fer massa esforços. El Pital amb una alçada de 2730 msnm és el punt més alt de El Salvador.

Amb els companys que vam anar a gaudir d’aquest espai ens vam quedar a dormir en una cabaneta situada a pocs quilometres del cim, on vam poder gaudir d’una nit estrellada, tot s’ha de dir que un cop t’acostumes als 25°C de San Salvador, les nits en aquesta zona es poden considerar fredes, i d’unes vistes espectaculars durant el dia, com son els volcans de la zona orienta i central del país, a més del país veí com es Hondures. 

El Pital és una àrea que té un microclima humit y nuvolós, com les condicions que si troben en el Parc Nacional Montecristo. La varietat d'orquídies és impressionant a causa dels factors climatològics: alta concentració d'humitat i boscos enuvolats.

Com a curiositat d’aquesta regió és que les persones que habiten a l'àrea tenen una particularitat que només la trobarem en aquest departament i és que tenen pell blanca, ulls verds i cabell ros, mentre que a la resta del país el color de la pell, ulls i cabell és diferent tirant a morenets.

Aprofitant el viatge també vam visitar La Palma, en aquesta petita pobleció cal destaca per sobre de tot les altres coses, les artesanies. Les artesanies son una marca de identitat per les persones que habiten aquesta població ja que per més de 30 anys s'han dedicat a la producció d'artesanies decoratives, elaborades amb fusta de pi, tela de manta i llavors de copinol.

Les artesanies van sorgir originalment de les mans del pintor salvadoreny Fernando Llort, qui va ensenyar als pobladors el 1973, l'art "naïf", que consisteix a representar moments de la vida rural quotidiana, la flora i la fauna típiques del lloc.

Algunes de les cases de la Palma estan decorades amb murals i per tot el poble es troben tallers d'elaboració de cofres, safates, clauers, creus, portallapis i altres articles, com la curiositat mata al gat, vam visitar-ne un on vam poder veure tots els passos a seguir per elaborar aquestes artesanies.

En definitiva una zona del país, molt diferent a la resta i amb molta identitat pròpia.

Per acabar-ho d'arrodonir vam poder veure les festes patronals del poble i a més un dels actes més importants com és el Jaripeo!!! Un espectacle molt típic, en que durant tot el dia es van realitzant diferents activitats al més pur estil d'un rodeo!!

 

Commemoració del 80è aniversari de la matança indígena del 1931. (22-01-2012)

Comencem la segona etapa en la vall de les hamaques (El Salvador), amb la commemoració del 80 aniversari de la matança indígena, uns fets sense precedents a Centreamèrica tant per les atrocitats succeïdes com per la transcendència que ha tingut per a un poble.

 

Els fets es remunten a l'aixecament camperol de 1932 a l'occident de El Salvador, on desprès d'una mescla entre protestes i insurreccions populars, van acabar amb un etnocidi.

Després de l'arribada dels espanyols a territori salvadoreny, la situació econòmica i social dels natius es va caracteritzar per la constant decadència de les condicions de vida , la qual es va incrementar en els anys pròxims a la independència (1821). Després de la independència del Salvador, els governs van anar propicia'n la creació d'un sistema desigual, el qual deixava allunyades del progrés a les poblacions natives dels territoris del Senyoriu de Cuzcatleta. El Salvador, immers en una profunda crisi econòmica per la caiguda dels preus del cafè (principal exportació del país) i la crisi de 1929 (als Estats Units d'Amèrica), es va enfrontar a una onada de protestes i rebel·lió contra el sistema desigual de tinença de terres, que es van aguditzar amb les reformes presidencials que despullaven als camperols de les seves terres propietat de l'Estat per donar-les als grans terratinents del país. Els camperols i indígenes es van aixecar contra el govern i van atacar instal·lacions militars en l'occident del país, coincidint amb una rebel·lió organitzada pel Partit Comunista Salvadorenc (PCS) després de perdre les eleccions que posteriorment van acusar de fraudulentes.

El resultat va ser una resposta militar del govern de Maximiliano Hernández Martínez (dictador i dèspota del 1931-1944), qui va ordenar l'execució de tot aquell que s'alcessin contra el règim. Alguns autors estimen una xifra propera als 25.000 indígenes i camperols morts, mitjançant estratègies d'allò més aberrants i manipuladores a una part de la societat que no volien res més que mantenir una parcel·la per poder cultivar els seus productes bàsics i no volien morir de gana o treballa com esclaus per un patró.

Amb aquesta breu explicació dels fets, han sigut un punt de inflexió en la cultura indígena i en la llengua nahuat a El Salvador, podríem afirmar casí que en la seva totalitat ha desaparegut del territori i difícilment veurem gent que vesteixi amb elements indígenes i parli la llengua dels seus avantpassats, deixant així un gran vuit social i cultural en els salvadorenys.

Durant l'acte, vam poder gaudir de les narracions dels avis i avies de 90 anys, explicant com van perdre els seus pares i quines eren les formes que emprava el exercit aniquilar comunitats senceres i gaudir d'un ritual nahuat per recordar als ancestres aquelles animes que van marxar forçadament, en la població de Tacuba (Ahuachapán), en definitiva un acte molt emotiu, on la memòria històrica es un deure a mantenir viu com les flames del foc.

 

 

"La velocitat en que la societat esta avançant i en l'hegemonització que estem vivint les cultures d'aquest planeta, acabarem se'n tots iguals?"