Entre ràdios i el plató… m’acomiado de la gent salvadorenya i d’algun que altre company i companya… (12-12-11)

Doncs després de tenir el blog una mica abandonat, pel volum de feina que tenia, arribat l’hora descriure la última entrada de la primera temporada per el Salvador.

Després de 13 mesos i uns quants dies, d’aventura frenètica i esbojarrada per terres centreamericanes toca tornar posa els peus a la terreta catalana... per poder veure, olorar, sentir, palpar i degustar tot allò tan familiar i obrir per uns dies la caixa dels records.

Però abans d’acomiadar-me m’agradaria explicar, les ultimes aventures en el Pulgarcito. En aquesta ocasió el tema que ús vull explicar es la meva experiència en els mitjans de comunicació salvadorenys, desprès d’acabar el desitjat mapa de Inundabilitat i de Susceptibilitat als Moviments de Vessant en la Microrregio Ahuachapán Sud. Era hora de presentar-lo i donar-li el màxim de difusió possible al producte. El primer acte va ser presentar-lo a la gent que viu a la zona que  surt en el mapa, ja que son els principals beneficiaris de les virtuts que se’n poden extreure del mapa. Seguidament tocava fer difusions en els mitjans radiofònics, a traves d’unes entrevistes molt gracioses i a vegades incomodes, ja que les preguntes dels periodistes son d’allò més salseres, per veure si fiques cullerada en algun tema polític d’actualitat en el país. El seguen pas va ser una roda premsa formal amb els mitjans, on encara eren pitjors les preguntes dels periodistes, però com ja portava l’experiència de la radio, tenia l’habilitat de no respondre el que em preguntaven... sino que el rollo que portava dient ja feia dies i finalment la Televisión, en el canal 10 l’únic canal públic del país, l’experiència va ser molt enriquidora i divertida, sobretot perquè era l’últim dia de feina del projecte i per tant l’últim dia del company que durant tot l’any hem estat taula per taula... vam acabar el dia amb una festa amb tots els companys de l’oficina per celebra les vacances que s’aproximen.


 

 



En resum ha estat un bon final d’etapa on durant tot l’any ha estat un increixendo de activitats, responsabilitats i d’aprenentatge...     

Però abans de tancar aquesta etapa m’agradaria acomiadar-me d’aquella gent que per una circumstancia o altra ens hem creuat en els nostres camins, tot i que seria una tonteria nombrar-los a tots i totes. Només em queda dir que, per aquells que ja han marxat de el Salvador arreveure i per aquells que encara esteu en el Salvador fins aviat.



En la segona temporada centreamericana, ens espera on el pas dels dies ens obrirà nous horitzons i noves fites.

Memorandum:

A la cançó que per atzar va sonar just en el moment que l’avio havia enlairat... donant-li un toc especial, aquella mescla de sentiments i inquietuds al creuar l’Atlàntic.


El dia de les Calabuizas en Tonacatepeque (01-11-2011)

Després del mal temps sempre torna a sortir el sol, durant tres setmanes el país ha estat recomponent-se dels efectes de la tempesta tropical i tornant a la normalitat, sobre tot arreglant cases i infraestructures que han quedat afectades al seu pas.

En aquesta ocasió ús vull explicar la peculiar festa que es celebra a Tonacatepeque durant el dia de Tots Sants. El petit poble s'omple de sers mitològics, foc i carabasses, que donen un toc fantasmagòric i festiu a la localitat, que per una nit embogeixen tots aquests éssers d'allò més coneguts en les llegendes salvadorenyes de por. Aquests éssers són: la Siguanaba (una dona que apareix en pous o rius i que aparentment es guapa però quant t'apropes no ho es), los Cadejos (dos gossos un de blanc i l'altre negre que els veus a altes hores de la nit), el Cipitío (és un nen que es va portar malament i la seva mare el va castigar, es dedica a fer males passades a tothom qui pot en definitiva un trapella), la Llorona (es una dona que perd els seus fills i es converteix en una anima en pena que no para de plorar), el Padre sin cabeza (un capella que d'un machetazo li van realitzar el tall rodo), la Muerte i la Carreta Chillona (una carreta que va sense mules i es portada una dona boja) per a formant part de la atracció principal d'aquesta singular desfilada.

Tots aquests personatges passeig-en pels carrers formant comparses, portant entre moltes altres coses "calabiuzas" (carabasses elaborades de morro) il·luminades amb beles. La tradició de la festa, forma part d'un ritual o culte a Mictlantecuhtle (el senyor de la mort), que amb un machete vetllava als malats més greus.

Amb aquesta breu explicació de la festa de las "calabuizas" ús penjo algunes fotos que va fer la Gemma Griera una companya, que no pot evitar ficar-se fins la cuina per poder treure una bona foto.



El Cadejo Negro.
La Llorona.

Padre sin cabeza.
El Cipitío
La Siguanaba.
La Carreta Chillona y la Muerte


Per cert tot i que no ho sembli amb un grupet d'amics d'aquestes contrades vam decidir de fer panellets, dolç típic d'aquestes èpoques a Catalunya la veritat és que va serd'allò més divertit i el resultat no va ser el d'un panellet autentic però no estava malament com a primer intent, el fallo va ser que no vam poder trobar cap beguda semblant al moscatell... 


Tempesta Tropical Twelve-E (12-10-2011)

Quant et possés a estudiar, una zona per descobrir els riscos de inundació que pot tenir, mai t'imagines seriosament com deu ser, tot i que científicament fas aproximacions i modelacions de la realitat, per ha poder precisar al màxim un cas hipotètic mai l'imagines realment.

En aquesta ocasió no explicaré cap cosa agradable de veure n'hi de viure, encara que sigui com a espectador, ja que veus en pell viva com hi ha gent que passa de tenir poc a no tenir res, de tenir una collita de dos sacs de blat de moro a no tenir res, de tenir cinc vaques a tenir-n'he tres i així podria seguir línies i línies sobre el que tenen i amb el que es queden.

Intentant fer una mica de cronologia dels fets, com ja he dit en altres entrades, el meu estudi que casi estava finalitzant consistia en una caracterització de la zona baixa de Ahuachapán per identificar clarament aquelles zones susceptibles a ser inundades i les seves afectacions en un fenomen de pluges importants.
Doncs sense anar més lluny durant els dies deu, onze i dotze d'octubre, va ploure quantitats increïbles d'aigua degut a una Tempesta Tropical anomenada Twelve-E, arribant a registrar valors pluviomètrics de 300 mm en 24 hores i arribant acumulats de pluja de 500 mm en tres dies que serien equivalent els que cauen en la meva comarca en un any. Producte d'aquest forts aiguats el riu Paz i d'altres de la zona, no van poder canalitzar aquesta quantitat d'aigua desborda'n violentament i inundant una gran extensió d'aquest territori, produint danys en les comunitats més properes, i fins i tot, en alguns casos deixant-les incomunicades, sense parlar dels danys als seus cultius.
Un cop més rebent els que menys tenen...

Dintres de la feina ens tocava aportar el nostre granet d'arena que no es el paper de l'emergència... sinó d'informar tècnicament com estan les coses i com evolucionaran. Així que amb el company de feina vam realitzar un recorregut de camp per poder veure les afectacions a la zona i comparar físicament si les aproximacions que estic fent en el meu estudi estaven ben fetes... tot i que desprès d'estar  en terreny no es que sigui el més important per la gent que viu allà, si més no ara.

Sense voler escriure més ja que tot i que sembla mentida despres d'una setmana les pluges encara no han parat (acumulats de més 1000mm) i ara el risc d'esllavissades es el nostre focus d'atenció així que estem de feina fins a dalt...(per mala sort diria) us brindaré amb unes magnífiques fotos que han fet el meu company de feina Marcos Cerra i el meu company de casa Pol Lorca  i alguna de meva ja que mostren molt millor el que jo mateix estic escrivint...












Treball de camp per Ahuachapán

Arribant al onze mes en el Pulgarcito, en que ja em trobo a la recta final  del projecte, tinc que redactar un bon grapat d'informes i publicar l'estudi que estic realitzant a la zona de Ahuachapán Sur.

Són aquest moments de redacció en que tens que bolca tot el treball d'un any en uns documents i uns mapes que reflecteixin i transmetin totes aquelles dades adquirides en el camp i per la gent local, com que amb tots aquests mesos les experiència viscudes i les anècdotes ja comencen a ser un bon grapat, en els moments de "flojera" (com diria el company de casa)  a escriure, recordes totes aquelles coses que tan passat en aquells raconets de Ahuachapán. Els primers que em venen al cap sempre són aquells més divertits i més entranyables, per tan casi tots van vinculats amb les sortides de camp que realitzava per la zona.

Com que tampoc em vull enrotllar molt més, millor que guarda la inspiració literària per l'informe, posaré un recull dels millors moments de camp perquè quedin en la memòria del blog... per tant sense més preàmbuls aquí estan...




















"Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos."

Eduardo Galeano

El Volcà de Conchagua i la Illa de Zacatillo (15-09-2011)

Aprofitant la celebració del 15 de setembre en commemoració a l'alçament del poble salvadoreny contra la opressió i ocupació colonial dels espanyols, vam gaudir d'un pont que sempre va bé per poder fer una escapadeta. Aquest cop vam viatjar fins a la part mes oriental del país la Unión, on allà vam pujar el volcà de Conchagua (1225 msnm) on vam passar la nit gaudint d'unes vistes del golf de Fonseca increïbles, degut a que dins el golf esta ple d'illetes algunes salvadorenyes i altres hondurenyes i en les parts més llunyanes del golf les muntanyes nicaragüenques.



Des d'aquest punt vam sortir cap a una d'aquestes illes concretament la del Zacatillo, aproximadament d'uns 4 km2, una illa on s'hi troben 5 comunitats amb un total de 2000 persones. Nosaltres vam anar a la comunitat la Playona, que com el nom indica tenia una platja preciosa, un cop allà una família molt amablement ens va acollir deixant-nos un trosset del seu jardí per poder-hi instal·lar les tendes, que van aguantar heroïcament les plujes de les tardes-nit, ja que no hi ha espais pensats pels turistes, a més vam poder degusta una cuina rica amb productes del mar, especialitat de la gent local com a bons pescadors que són. Aprofitant que estàvem en un lloc on els paisatges eren d'una gran bellesa volíem descobrir més així que vam parlar amb un pescador per si ens podia portar a la illa Martin Pérez que no esta habitada i passar un dia com si fóssim nàufrags. El pescador encantat ens va portar a l'illa però la sorpresa va ser que la illa no estava deshabitada sinó que hi havia una petita base naval militar així que vam demanar permís per poder estar en una de les platjetes d'aquesta magnifica illa. Finalment tot va sortir bé i vam passar un dia com a nàufrags en una platja solitària tot i que de tant en tant veiem passar el militars, que és passaven tot el dia recol·lectant aliments i caçant tot tipus d'espècies com si fossin indígenes de la illa ...

En resum un pont d'allò més rodo i gaudint d'un dels llocs més remots de el Salvador i més espectaculars...