Després del mal temps sempre torna a sortir el sol, durant tres setmanes el país ha estat recomponent-se dels efectes de la tempesta tropical i tornant a la normalitat, sobre tot arreglant cases i infraestructures que han quedat afectades al seu pas.
En aquesta ocasió ús vull explicar la peculiar festa que es celebra a Tonacatepeque durant el dia de Tots Sants. El petit poble s'omple de sers mitològics, foc i carabasses, que donen un toc fantasmagòric i festiu a la localitat, que per una nit embogeixen tots aquests éssers d'allò més coneguts en les llegendes salvadorenyes de por. Aquests éssers són: la Siguanaba (una dona que apareix en pous o rius i que aparentment es guapa però quant t'apropes no ho es), los Cadejos (dos gossos un de blanc i l'altre negre que els veus a altes hores de la nit), el Cipitío (és un nen que es va portar malament i la seva mare el va castigar, es dedica a fer males passades a tothom qui pot en definitiva un trapella), la Llorona (es una dona que perd els seus fills i es converteix en una anima en pena que no para de plorar), el Padre sin cabeza (un capella que d'un machetazo li van realitzar el tall rodo), la Muerte i la Carreta Chillona (una carreta que va sense mules i es portada una dona boja) per a formant part de la atracció principal d'aquesta singular desfilada.
Tots aquests personatges passeig-en pels carrers formant comparses, portant entre moltes altres coses "calabiuzas" (carabasses elaborades de morro) il·luminades amb beles. La tradició de la festa, forma part d'un ritual o culte a Mictlantecuhtle (el senyor de la mort), que amb un machete vetllava als malats més greus.
Amb aquesta breu explicació de la festa de las "calabuizas" ús penjo algunes fotos que va fer la Gemma Griera una companya, que no pot evitar ficar-se fins la cuina per poder treure una bona foto.
 |
| El Cadejo Negro. |
 |
| La Llorona. |
 |
| Padre sin cabeza. |
 |
| El Cipitío |
 |
| La Siguanaba. |
 |
| La Carreta Chillona y la Muerte |
Per cert tot i que no ho sembli amb un grupet d'amics d'aquestes contrades vam decidir de fer panellets, dolç típic d'aquestes èpoques a Catalunya la veritat és que va serd'allò més divertit i el resultat no va ser el d'un panellet autentic però no estava malament com a primer intent, el fallo va ser que no vam poder trobar cap beguda semblant al moscatell...
