Comencem la segona etapa en la vall de les hamaques (El Salvador), amb la commemoració del 80 aniversari de la matança indígena, uns fets sense precedents a Centreamèrica tant per les atrocitats succeïdes com per la transcendència que ha tingut per a un poble.
Els fets es remunten a l'aixecament camperol de 1932 a l'occident de El Salvador, on desprès d'una mescla entre protestes i insurreccions populars, van acabar amb un etnocidi.
Després de l'arribada dels espanyols a territori salvadoreny, la situació econòmica i social dels natius es va caracteritzar per la constant decadència de les condicions de vida , la qual es va incrementar en els anys pròxims a la independència (1821). Després de la independència del Salvador, els governs van anar propicia'n la creació d'un sistema desigual, el qual deixava allunyades del progrés a les poblacions natives dels territoris del Senyoriu de Cuzcatleta. El Salvador, immers en una profunda crisi econòmica per la caiguda dels preus del cafè (principal exportació del país) i la crisi de 1929 (als Estats Units d'Amèrica), es va enfrontar a una onada de protestes i rebel·lió contra el sistema desigual de tinença de terres, que es van aguditzar amb les reformes presidencials que despullaven als camperols de les seves terres propietat de l'Estat per donar-les als grans terratinents del país. Els camperols i indígenes es van aixecar contra el govern i van atacar instal·lacions militars en l'occident del país, coincidint amb una rebel·lió organitzada pel Partit Comunista Salvadorenc (PCS) després de perdre les eleccions que posteriorment van acusar de fraudulentes.
El resultat va ser una resposta militar del govern de Maximiliano Hernández Martínez (dictador i dèspota del 1931-1944), qui va ordenar l'execució de tot aquell que s'alcessin contra el règim. Alguns autors estimen una xifra propera als 25.000 indígenes i camperols morts, mitjançant estratègies d'allò més aberrants i manipuladores a una part de la societat que no volien res més que mantenir una parcel·la per poder cultivar els seus productes bàsics i no volien morir de gana o treballa com esclaus per un patró.
Amb aquesta breu explicació dels fets, han sigut un punt de inflexió en la cultura indígena i en la llengua nahuat a El Salvador, podríem afirmar casí que en la seva totalitat ha desaparegut del territori i difícilment veurem gent que vesteixi amb elements indígenes i parli la llengua dels seus avantpassats, deixant així un gran vuit social i cultural en els salvadorenys.
Durant l'acte, vam poder gaudir de les narracions dels avis i avies de 90 anys, explicant com van perdre els seus pares i quines eren les formes que emprava el exercit aniquilar comunitats senceres i gaudir d'un ritual nahuat per recordar als ancestres aquelles animes que van marxar forçadament, en la població de Tacuba (Ahuachapán), en definitiva un acte molt emotiu, on la memòria històrica es un deure a mantenir viu com les flames del foc.
"La velocitat en que la societat esta avançant i en l'hegemonització que estem vivint les cultures d'aquest planeta, acabarem se'n tots iguals?"
