Doncs després de tenir el blog una mica abandonat, pel volum de feina que tenia, arribat l’hora descriure la última entrada de la primera temporada per el Salvador.
Després de 13 mesos i uns quants dies, d’aventura frenètica i esbojarrada per terres centreamericanes toca tornar posa els peus a la terreta catalana... per poder veure, olorar, sentir, palpar i degustar tot allò tan familiar i obrir per uns dies la caixa dels records.
Però abans d’acomiadar-me m’agradaria explicar, les ultimes aventures en el Pulgarcito. En aquesta ocasió el tema que ús vull explicar es la meva experiència en els mitjans de comunicació salvadorenys, desprès d’acabar el desitjat mapa de Inundabilitat i de Susceptibilitat als Moviments de Vessant en la Microrregio Ahuachapán Sud. Era hora de presentar-lo i donar-li el màxim de difusió possible al producte. El primer acte va ser presentar-lo a la gent que viu a la zona que surt en el mapa, ja que son els principals beneficiaris de les virtuts que se’n poden extreure del mapa. Seguidament tocava fer difusions en els mitjans radiofònics, a traves d’unes entrevistes molt gracioses i a vegades incomodes, ja que les preguntes dels periodistes son d’allò més salseres, per veure si fiques cullerada en algun tema polític d’actualitat en el país. El seguen pas va ser una roda premsa formal amb els mitjans, on encara eren pitjors les preguntes dels periodistes, però com ja portava l’experiència de la radio, tenia l’habilitat de no respondre el que em preguntaven... sino que el rollo que portava dient ja feia dies i finalment la Televisión, en el canal 10 l’únic canal públic del país, l’experiència va ser molt enriquidora i divertida, sobretot perquè era l’últim dia de feina del projecte i per tant l’últim dia del company que durant tot l’any hem estat taula per taula... vam acabar el dia amb una festa amb tots els companys de l’oficina per celebra les vacances que s’aproximen.
En resum ha estat un bon final d’etapa on durant tot l’any ha estat un increixendo de activitats, responsabilitats i d’aprenentatge...
Però abans de tancar aquesta etapa m’agradaria acomiadar-me d’aquella gent que per una circumstancia o altra ens hem creuat en els nostres camins, tot i que seria una tonteria nombrar-los a tots i totes. Només em queda dir que, per aquells que ja han marxat de el Salvador arreveure i per aquells que encara esteu en el Salvador fins aviat.
En la segona temporada centreamericana, ens espera on el pas dels dies ens obrirà nous horitzons i noves fites.
Memorandum:
A la cançó que per atzar va sonar just en el moment que l’avio havia enlairat... donant-li un toc especial, aquella mescla de sentiments i inquietuds al creuar l’Atlàntic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada